Encordar una cadira amb fibres vegetals

Durant anys he establert una relació directe entre els objectes elaborats a partir de fibres vegetals i les vacances.

Encara ara no sé en quin sentit va aquesta relació. Si és perquè aquests objectes fets amb materials naturals sempre m’han donat sensació de tranquil·litat. O potser m’han donat tranquil·litat perquè els associo a les setmanes d’estiu de l’infància on el mobiliari era “el de tota la vida” (o sigui: fusta, vimet, fil i cotó). A més que el temps anava a velocitat “vacances” i quedava temps per a tot.

Avui penso que poder recuperar mobles de fusta que encara es troben en bon estat és una bona opció. Si tenim sort potser vàren estar encaixats per les mans d’algun mestre fuster.

Moltes vegades veig que es llencen cadires on l’única peça feta malbé és el seient. Parlo de cadires o seients fets a mà amb fibres vegetals. I sempre que ho veig penso que es una llàstima, que cap moble hauria de quedar tirat pel carrer ni tan sols a la deixalleria. Si son artesanals, probablement amb més motiu. I és fàcil preguntar-se cóm deu ser això de fer un seient amb les mans.

Només uns mesos enrere vaig tenir la possibilitat de participar en un taller de encordar i no ho vaig pensar dues vegades, hi vaig anar, em feia molta il·lusió poder refer un objecte amb les meves pròpies mans. Va ser una experiència gratificant i en acabar-la em vaig sentir molt satisfeta.

Vaig aprendre molt i em va agradar especialment fer-ho en grup. Cadascú tenia la seva cadira per arreglar i vam aprendre un dibuix bàsic i senzill -és el que veieu a la imatge- queda bonic. La Maria, la artesana que ens va guiar, en sap molt i ens ensenyà a col·locar la fibra i a tibar-la quan calia. Sap encordar cadires i fa altres objectes com ara pantalles per a les làmpades.

A més de la tècnica i de saber com refer el seient d’una cadira, el que també vaig aprendre, és la quantitat de temps que es necessita per fer-ho. I especialment la dedicació.

Ara amb més motiu, crec que els artesans tenen alguna cosa especial que va més enllà de la feina. Els articles tenen una emprempta, una mena d’ànima. No sé què deu ser però hi queda alguna cosa d’ells en el que fan. Sobretot quan ho fan tant bé que el mires tot i pensant en quin lloc de la casa el posaries.

Quan penso que podem recuperar una cadira o sillonet de fusta amb seient de fibres vegetals en la seva totalitat i fer-ho amb productes naturals o ecològics, m’adono de l’importància que te la natura i com hi estem de lligats. Les ceres d’abella deixen la fusta en excel·lent estat i no ens perjudiquen. Ni mentre l’apliquem ni després perquè no desprenen cap tipues de partícula nociva.

La restauració del seient de la imatge, la vaig acabar en un matí de diumenge (dels de llevar-se d’hora). Us agrada?